martes, 17 de marzo de 2015

Reseña Les proves - James Dashner

Titulo:Les proves
Autor:James Dashner
Editorial:Fanbooks
Libro:2/3
Colección: El corredor del laberint
Formato:Tapa blanda con solapas
Paginas:456
Edad:Mas de 14 años
ISBN:978-84-16297-00-9
PVP:16.95
Sinopsis
Resoldre el Laberint havia de posar punt i final a tot. Prou enigmes. Prou variables. Prou córrer. En Thomas estava convençut que, desprès de sortir-ne, els clarians recuperarien la seva vida anterior.
Però cap d'ells no sabia quina era la mena de vida que els esperava.
Ara, el món exterior, devastat per les erupcions solars i socarrimat per un clima nou i brutal, s'ha convertit en un desert de terra erma on regna el caos.
Als clarians no se'ls ha acabat córrer, ni de bon tros. En comptes de la llibertat, es troben davant d'una altra prova: travessar les Brases, a la part més castigada del món. Mentrestant, en Thomas no pot deixar de preguntar-se si guarda el secret de la llibertat en algun racó del cervell, o si continuarà vivint per sempre més a la mercè de CRUEL. 
Reseña del primer libro de la saga:
Opinió personal:
Quan vaig llegir El corredor del laberint no em vaig quedar tan encantada com la majoria, em va agradar molt però havent llegit tantes ressenyes positives sobre el al llarg dels anys va fer que em creés certa idea del que anava a trobar-me entre les seves pàgines i aquesta no acabo de complir-se. Així i tot la saga i el final em van deixar enganxada, vull dir que estava desitjant llegir les seves continuacions encara que hagi trigat tant a posar-me amb elles.

La narració està feta des de la perspectiva de Thomas, en tercera persona, per la qual cosa tornem a conèixer la història des del punt de vista d'algú, que en teoria, era al moll de l'acció de CRUEL, abans d'entrar al laberint . Només que ja no estem en el laberint, hem sortit i ens trobem amb una realitat potser encara però que la de la Clariana perquè tots aquests dubtes i mentides que hi havia abans segueixen estant pel mig. creure en alguna cosa és difícil al llarg de les seves pàgines.

Crec que aquest és més que res el punt fort de la història. La capacitat que ha tingut l'autor de donar-li tantes voltes de rosca a la trama perquè seguim enganxats a les seves pàgines però sense perdre la credibilitat en el que està explicant, ens segueix perint real i comencem a patir i aclaparar amb els protagonistes al llarg de la història. Sap com arribar al lector.

D'altra banda, com distopia, més aviat món apocalíptic des del meu punt de vista, he vist certes semblances amb altres històries llegides anteriorment. Segurament és una cosa que no m'hauria passat fa uns anys, quan es va publicar, però des de llavors i veient que ens han sortit aquesta mena de llibres fins de sota les pedres, costa trobar alguna cosa original en un llibre predecessor al boom, cosa que no hagi estat utilitzat posteriorment per tot autor posterior.

Ara bé, segueix tenint alguns toc originals. Com el fet de no fer que tota la història giri entorn de l'amor, si que hi ha però aquest és un altre tema, i aconseguir que l'acció predomini en gairebé totes les seves pàgines. Després hi ha el fet de veure-ho tot des de la perspectiva d'un noi, crec que m'ha anat bé sortir-me del cap de les adolescents hormonades per conèixer a un altre tipus de protagonistes.

És clar que no només està Thomas, personalment em va embolicar una mica amb els altres nois i de vegades em costa identificar-los, de manera que no puc dir que de moment m'hagin arribat molt, però si que és veritat que en un altre sentit l'autor ha creat personatges originals i dispersos. També hi ha el fet que moltes vegades se m'escapava un somriure en llegir el vocabulari que utilitzaven tot i haver sortit de la Clariana.

Eh menys paraules, James Dashner crea una segona part de saga que val la pena ser llegida, els misteris segueixen present però viuen acompanyats d'unes voltes de rosca de les que et fan dubtar sobre la veracitat del que s'ha llegit anteriorment. Seguim amb els antics personatges però també amb alguns nous perquè, al cap ia la fi CRUEL és bo?

Opinión personal:
Cuando leí El corredor del laberinto no me quedé tan encantada como la mayoría, me gustó mucho pero habiendo leído tantas reseñas positivas sobre el a lo largo de los años hizo que me creara cierta idea de lo que iba a encontrarme entre sus paginas y esa no acabo de cumplirse. Aun así la saga y el final me dejaron enganchada, quiero decir que estaba deseando leer sus continuaciones aunque haya tardado tanto en ponerme con ellas.

La narración está hecha desde la perspectiva de Thomas, en tercera persona, por lo que volvemos a conocer la historia desde el punto de vista de alguien, que en teoría, estaba en el meollo de la acción de CRUEL, antes de entrar en el laberinto. Solo que ya no estamos en el laberinto, hemos salido y nos encontramos con una realidad quizás aun pero que la de la Clariana porque todas esas dudas y mentiras que había antes siguen estando de por medio. creer en algo es difícil a lo largo de sus paginas.

Creo que este es mas que nada el punto fuerte de la historia. La capacidad que ha tenido el autor de darle tantas vueltas de tuerca a la trama para que sigamos enganchados a sus paginas pero sin perder la credibilidad en lo que está contando, nos sigue pereciendo real y empezamos a sufrir y agobiarnos con los protagonistas a lo largo de la historia. Sabe como llegar al lector.

Por otro lado, como distopia, mas bien mundo apocalíptico desde mi punto de vista, he visto ciertos parecidos con otras historias leídas anteriormente. Seguramente es algo que no me habría pasado hace unos años, cuando se publicó, pero desde entonces y viendo que nos han salido esta clase de libros hasta de debajo de las piedras, cuesta encontrar algo original en un libro predecesor al boom, algo que no haya sido utilizado posteriormente por aun autor posterior.

Ahora bien, sigue teniendo algunos toque originales. Como el hecho de no hacer que toda la historia gire en torno al amor, si que hay pero ese es otro tema, y conseguir que la acción predomine en casi todas sus paginas. Luego está el hecho de verlo todo desde la perspectiva de un chico, creo que me ha venido bien salirme de la cabeza de las adolescentes hormonadas para conocer a otro tipo de protagonistas.

Claro que no solo está Thomas, personalmente me lió un poco con los demás chicos y a veces me cuesta identificarlos, por lo que no puedo decir que de momento me hayan llegado mucho, pero si que es verdad que en otro sentido el autor ha creado personajes originales y dispersos. También esta el hecho de que muchas veces se me escapaba una sonrisa al leer el vocabulario que utilizaban aun habiendo salido de la Clariana.

Eh menos palabras, James Dashner crea una segunda parte de saga que vale la pena ser leída, los misterios siguen presente pero viven acompañados de unas vueltas de tuerca de las que te hacen dudar sobre la veracidad de lo leído anteriormente. Seguimos con los antiguos personajes pero también con algunos nuevos porque, al fin y al cabo ¿CRUEL es bueno?

Tienes que leerlo.

Muchas gracias a Fanbooks por el ejemplar.

1 comentario:

  1. Hola bebe, este libro fue mi favorito, paso de todo! besos

    ResponderEliminar

Si queréis poneros en contacto conmigo o dejar alguna URL hacerlo a perdidaenunmundodelibros@yahoo.es los comentarios que no tengan que ver con al entrada serán borrados.